M'ho dic moltes vegades al dia. Em dic : " tot està bé, no passa res", perè la veritat es que res està bé... per molt que ho intenti, per moltes riatlles, per molts balls, per molts moments....Després  arriben dies com aquests i realment veusque res està bé.

No vull que em preguntin, però no vull sentir-me sola. No vull sentir-me dèbil, importent, no vull sentir-me així. Em fa falta alguna cosa... em fa falta allò que duran tants anys vaig allunyar de mi. Avui ho necessito i aquí no ho entenen, i penso que per les meves reaccions ho haurien d'entendre, però no.

Hi ha dies en que em menjaria el món d'una queixalada, però hi ha d'altres que només vull plorar i desfogar-me, però ni això em surt.  Dies i dies.... que passin ràpid siusplau.