Si expliques a les persones que han estat al meu costat aquests dos últims anys el que passa ara mateix pel meu cap, definitivament pensarien ( si no ho pensen ja) que estic com una puta cabra. I sí, probablement tindrien rao.

No es que hagi dit sempre que soc una noia d'idees fixes, amb les coses clares per que, encara que molts ho pensin, no ho sóc. No m'entenec, no m'entenc a mi, ni entenc totes aquestes bogeries que aquests darrers dies se'm passen pel cap. Preguntes amb una sola respota: si o no.  Respotes que per altra banda no sóc capaç de trobar, fet que em produeix una frustració important.... i és que em mata el no saber.

Entre d'altres coses... sóc "una cabezona en toda regla",  quan se'm posa alguna cosa al cap vull fer-la i vull fer-la ja... per que no tinc paciència, per que no m'agrada esperar. Tot i axí tampoc no faig res, em quedo asseguda esperant a que la vida em planti una oportunitat davant dels morros, em baixi del cel un cartell lluminós, me'l posi a la cara i em digui: "ara, espavila't nena". Però qui sap... pot ser ni així tindria els collons d'anar darrera seu, perseguir-la i agafar-la.

Avui algú ( a qui saludo des d'aqui) m'h adit que no m'obsesioni i que vindrà el que hagi de venir, i si no ve, pues no ve i no passa res, però tinc aquesta tendència... Què passa si avui sóc jo la que em moro de ganes de que vingui, de viure un nou present i deixar un passat que, per altra banda, tantes coses m'ha ensenyat?

Però no no i no. I a mesura que vaig escribint trobo respostes... i la resposta és que no i com més aviat ho sapiga menys paranoies al meu cap.

PD: No és que m'estigui obsessionant, ni res per l'estil... però avui tinc un mol mal dia, d'aquelles que de qualsevol cosa fas una muntanya. Igualment em fa molta ràbia.

" We just never thought, we just neverd tried, we just never realized... " " Life just keep on moving and you've got to realize"