Hi ha qui diu que el futbol és només això: Futbol, un joc d'onze contra onze on tots dos equips tenen un únic objectiu: La porteria del contrari. I sí, per la meitat de la gent és només això, un joc. Doncs bé, per mi el futbol, el Barça, no és només això, per mi ser del Barça és molt més que tot això, per mi és un sentiment, un orgull, allò que m'ha posat la pell de gallina, que m'ha fet riure, m'ha fet plorar, m'ha fet sentir les satisfaccions més grans de la meva vida i sí, per que no? També les impotències més grans, com ara la impotència que sento avui amb aquesta sensació de haver estat robats.

Vaig néixer "amb una bufanda del barça" enrotllada al coll. Sí, vaig néixer amb un cor de ralles de colors, de ralles blaugranes i amb la sang, les venes, d'aquest mateix color. Amb una família 100% culé, vaig aprendre el que volia dir el "sentiment culé". Sentir els colors, aprendre a sentir la melodia, la lletra d'un himne que des de ben petita canto, que ens fa posar la mà al cor des de l'instant mateix en que comença a sonar. Sí, he crescut envoltada de barcelonistes, envoltada de crits de "goooool" i a vegades també de descarregues contra l'equip contrari.

Sí, he sigut sempre del barça i sempre he confiat en aquest equip, l'equip del meu cor. I no, no m'importa perdre quan perdre vol dir haver lluitat cada pilota, cada corner, cada passada, cada centre. Ens ho van prometre, ens van prometre que es deixarien la pell i així ho han fet. No ha pogut ser... però plantegem-nos: Per que no ha pogut ser?  D'acord, vam jugar malament a Itàlia però tota gran estrella comet els seus errors, podem lluitar contra això, podem canviar el joc i així ho hem fet avui. Però no podem lluitar contra el xiulet i les decisions d'un àrbitre. Desgraciadament no podem.  Molta gent pessimista no confiava en aquest equip però és igual... els culés de veritat hem confiat en la remuntada, vam confiar en que podríem marcar dos gols... i be? No els hem marcat aquests dos gols? Sí... ens han anul·lat un però crec que ningú pot dir que el barça no ha fet la seva feina. Estàvem acostumats a guanyar sempre i avui hem aprés que no sempre és possible, no passa res. Prefereixo perdre amb dignitat,amb el cap ben alt i no guanyar a un equip que no sap de futbol, que no creu en la "filosofia blaugrana" de tocar la pilota i que només espera un contraatac, un equip que juga brut, amb poca honestedat, moguts simplement per la provocació i pel el "teatre". Però que podem esperar d'un entrenador del caire de Mourinho? Un provocador innat, un fill de puta acabat.

Estimats madridistes, us compadeixo d'aquesta alegria que sentiu avui, d'aquestes ganes de ser de l'Inter. Hem sap greu que com que vosaltres no sou capaços de fer-ho doneu suport aquells que superen ocasionalment al Barça, hem sap greu que tingueu un equip de talonari que ha costat 300 milions d'euros i que no ha sigut capaç de passar de vuitens de final ni de guanyar a un Alcorcón de segona? pot ser tercera divisió? Sento que hagueu de viure del passat, de 9 copes d'Europa i 31 lligues guanyades ,la meitat en època franquista. Avui em passo les vostres paraules per tots els llocs on me les pugui passar.

Només em cal afegir; gràcies Barça!

Visca el Barça i Visca Catalunya, perdem o guanyem.

 

PD: Mourinho Muérete!