No sé... Hi ha coses que mai diré... coses que mai et diré.... coses que no m'agraden però com que a vegades, moltes vegades, soc una cobard no t'ho diré... suposo que hauré d'esperar a que les coses posin a cadascú en el seu lloc...

No et diré tot allo que em molesta perque penso que tu ho hauries de veure... per que sovint crec que tu ets encara més cobard que jo, per que crec que a vegades ho veus, veu que fas mal... però no se.. ho segueixes fent. Em costa bastant entendre certes accions... i sí, em sap greu i pateixo però a vegades també crec que ets una mica egoista... egoista perque no ens dius: "no passa res, estic bé"... per que a vegades m'agradaria que tinguessis prou forces per sortir endavant com hem fet tots. Saps? Hi ha una solució, gairebé sempre hi ha una solució... sé que no és fàcil i que hi ha solucions i solucions... no sempre el més correcte és agafar la més fàcil, la primera que aparegui perqué probablement t'equivocaràs. No passa res per equivocar-te, jo només vull que vigilis i te n'adonis de l'equivocació abans de que sigui massa tard. Saps una cosa? En el fons t'entenc i en el fons sé que ens assemblem una mica. Amb el tems he aprés que amb anar plorant per la vida no aconseguim res, que l´únic que fem és fer patir encara més a tota aquella gent que ens estima. Val la pena? No, no val la pena. Només espero que algun dia tu també arribis a aquesta conclusió.

No vull que pensis que jo també sóc una egoista i que només penso això perque així em faràs menys mal o em faràs patir menys... Només em preocupo per tu, només vull que sapigas aixecar-te i aixecar-te BÉ! Només penso tot això per que ,encara que ho hagi dubtat algunes vegades, t'estimo.

Confio en tu i sé que ho aconseguirás, que seguirás somiant, que seguirem somniant.