... Saps?... Bé suposo que ja ho sabràs... dimecres passat el barça va guanyar la seva tercera copa de la champions, aconseguint així la millor temporada de la història del club amb un triplet ( copa, lliga i champions), que mai cap equip espanyol havia aconseguit. No sé... suposo que allà on siguis deus estar orgullos del teu barça, tant com ho estic jo o fins i tot més... Sí, jo estic orgullosa de ser del barça, i de sentir-me tant culé i català com tu, i es que no conec ningú més al món que sentís els seus colors, la seva terra, els nostres himnes tant com ho feies tu.... Per això, encara estic més orgullosa d'haver heretat tot això de tu... Estic orgullosa dels valors que em vas ensenyar, que vas ensenyar a tothom i m'encanta ser així... M'agrada pensar que sóc com una mena de reflexe teu... i ja et dic, mentre visqui, seguiré sent el teu reflexe i "predicant" tot això... i diré a tothom que el meu avi va ser el millor culé que podia haver i ensenyaré als meus fills, als meus nets tot això, tal com tu m'ho vas ensenyar a mi.

Em sap massa greu que tu... tu... que has viscut 85 anys empapat de barça, vivint cada partit i sentint cada gol, t'hagis perdut aquest moment... Però no et preocupis, si no ho has vist, jo t'ho explicaré tot detalladament quan pugi allà.

Un dia et vaig preguntar qui et semblava el millor jugador del barça... era l'epoca Ronaldinho i a mi em va extranyar que no sortis la paraula " Ronaldinho" de la teva boca... No... la teva resposta va ser : " Xavi i Iniesta, aquests són els que millor saben fer futbol"... Ja et dic, a mi aleshores em va estranyar, pero avui puc dir que tu, com sempre, tenis rao... i aquesta temporada més que mai ho han demostrat.

M'encantaria dir-te moltes coses més, però ara no puc, aixi que per despedir-me, només puc afegir que et trobo molt a faltar, massa.... que penso en tu cada dia de la meva vida i et segueixo portant al meu cor, segueixo donan-te un peto de bona nit cada nit,segueixo recordant la teva gran mà agafat la meva com sempre ho feies, recordo el tacte dels teus bigotis a la meva cara... però el que més recordo és la teva veu, quan cantaves totes aquelles cançons que m'ensenyaves, que cantavem junts tantes vegades i que tant t'emocionaven...

Gràcies avi... gràcies per deixar-me tot això.... Sempre cantarem junts, ho prometo.

T'estimo.

La teva cançó, la nostre cançó....