Acabo de veure ara mateix la celebració del Barça de la copa del rei i de la lliga... I no se, no he pogut evitar sentir una mena de pessigolles a l'estòmag... i que els ulls se m'iluminessin, com si un parell de llàgrimes d'emoció volguessin deslliçar per les meves galtes. Veure això avui per la televisió, ( si, desgraciadament per la televisió), ha estat com veure realitzat un somni pel qual tots els cules ( i dic els cules de veritat) hem somiat tota aquesta temporada. L'any passat vam veure com tots els somnis queien, un darrere l'altre, pero una persona em va dir que aquest any confies en el meu estimat Barça, i aixi ho vaig fer i aqui tinc el premi. Aquest any he vist tots els partits amb intensitat, he celebrat cada gol com si fos l'últim i he sentit com si per cada gol que marquessin al barça, hem donguessin una patada a l'estomag a mi. He estat enganxada davant de la televisió desde un barça -  malaga fins a un chelsea - barça. Per que em vaig ensorrar amb el primer gol del Raúl al Bernabeu, pero als 3 minuts ja vibrava amb el primer gol d'Henry, amb la besada al braçalet de capita de Puyol, amb la celebracio de Pique etc.... Per que vaig plorar de rabia, d'impotencia, de desesperacio, els ultims 25 minuts del chelsea-  barça a stamford bridge com si s'acabes el mon, per que vaig cridar com mai havia cridat a la meva vida quan Don Iniesta va marcar aquell gol....  No crec que tothom pugui presumir de sentir els colors, els colors blaugrana al cor tant com ho sento jo. Per aixo avui sentir les paraules d'aquests grans jugadors m'han emocionat, per que se que una petita part dels seus agraïments anaven també per a mi. Pero tots aquests agraiments no son ni la meitat del que jo podria agrair a aquest club tot el que ha fet aquest any. Se que per la gent que no li agradi el futbol no ho podra entendre mai i més igual, tampoc ho pretenc. Pero se que a molts altres que ho viuen tant com jo, aquest barça els ha tornat la ilusió, el somriure, la màgia. Així que gràcies, gràcies Barça.

Pero sobretot, agrair al meu estimat Pep Guardiola, he de reconeixer que no ho veia gens clar quan ens van enunciar que Guardiola seria el nou entrenador del barça , pero aviat, vaig veure que m'havia equivocat i Guardiola es va convertir des d'aleshores en un dels meus ídols. Gràcies Guardiola, per tot el treball que has fet, per totes les ganes, per sentir els colors blaugrana per sobre de tot, per la teva paciencia, pel teu talant, per la teva precaució i pel teu magnífic Somriure.

Ara... ens queda la Champions... i sé que si el barça no la guanya plorare com una nena petita, pero tambe se que el barça ha demostrat ja davant de tot el mon qui es campio, i per mi ho sou i ho seure passi el que passi dimecres.

Visca el BARÇA!